Ermita de Sant Cristòfol del Bosc

Ermita de Sant CristòfolConsta que l’any 882 la capella de Sant Cristòfol pagava “delmes i primícies” a la Catedral i a Sant Feliu de Girona. L’any 1082 figura amb el nom de “Sancti Christophori de Llambillis”. La capella romànica havia estat sufragània de la parròquia de Cassà de la Selva. Amb posterioritat passà a dependre de la de Llambilles. L’any 1362 el “Llibre Vert” del Capítol de Girona fa referència a la capella com una de les riques i més conservades esglésies del bisbat. L’any 1470 però es trobava en estat deplorable, ja que el bisbe Margartit manà reconstruir-la osta l’amenaça de tancar-la al culte. Les obres d’arranjament s’acabaren el 1548. EL 1691 s’hi feren noves reformes i es construïren els “Misteris”, en un camí emmurallat que circumdava la muntanya del costat de tramuntana. Aquests “Misteris” eren unes capelletes erigides a cada tram del trajecte amb imatges de talla i rajoles de ceràmic. Encara avui, prop de l’ermita, s’hi veuen les restes de l’última estació.

L’ermità que en tenia cura, recorria les cases i els masos d ela contrada amb la capelleta del Sant, a la recerca d’almoines. També venia objectes pietosos a canvi d’oli per a l’església. Vivia en una construcció adossada a l’ermita que comunicava amb la capella per una porta interior. Va haver de refugiar-se a santa Pellaia durant la invasió napoleònica. L’any 1836 caigué pres de bandolers que irromperen en la vivenda buscant diners, i fou cremat viu.

De llavors ençà començà la decadència de l’ermita, tot i que hi va haver algun altre ermità i es varen seguir celebrant aplecs.

A principis del segle XX ja no hi havia ermità i la casa s’anava esfondrant. Tenia cura de l’ermita un noi del mas proper. Un dia d e l’any 1919 la caiguda d’un llamp deixà molt malparada l’ermita. Començaren a projectar-s’hi treballs de consolidació, però no arribaren a terme per la mort del rector. La primavera del 1936 la tramuntana envestí la capella, ja prou anorreada, i ensorrà la teulada, que aixafà tot l’interior.

La iniciativa de mossèn Pere Casellas, fou, de nou, decisiva per a la seva restauració completa. L’empresari gironí Manel Nadal es comprometé a aportar-hi tota la fusta que calgués. La societat de Caçadors de Cassà de la Selva s’oferí a fer-se càrrec de l’arranjament de camins fins a l’ermita. No hi mancà l’ajut de la Diputació de Girona ni de tantes i tantes aportacions locals i d’altres poblacions del voltant. Sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler i el mestre d’obres de Llambilles Llorenç Dalmau s’aconseguí fer ressorgir l’ermita, tal com era primitivament. També es construïren les parets que circumden la placeta i la casa que havia estat de l’ermità. Fora de la capella s’hi col.locà un altar circular per celebrar missa a l’aire lliure. És fet amb dues rodes de moldre suro, regalades per un industrial cassanenc.

Sant Cristòfol va ser adoptat com a patró dels banquers de bon antuvi i aquesta circumstància motivà la construcció de la planta de la capella dedicada la Sant en forma de barca. D’una sola nau a pedra vista, l’absis aparenta la quilla d’una bracassa, i la nau la coberta. Els contraforts són els antics. El proxo també fou arranjat i esdevé un oasi de frescor en les caloroses jornades estivals.

El Bisbe Jaume Camprodon celebrà la primera missa de la nova ermita el 12 d juliol de 1981, ungí i beneí l’altar i les imatges de boix de la Verge de Santa Maria de la Salut i de Sant Cristòfol, obra de l’artista Modest Fluvià

El 9 de juliol de 1983, coincidint amb la Festa Major de Llambilles, es va beneir la campana de l’ermita.

Al seu voltant s’estén avui una zona de lleure molt freqüentada, que disposa de barbacoes amb cobriment mataguspires.

Detall preus públics: pdf

Sol·licitud d’ús: Aquí